dimarts, 7 de febrer de 2012

Renovació de la Junta del AMPA

Bon día,

Expliquen els antics de la taberna que fa molt anys, un senyor es va presentar a les famílies novells de l'escola i els va dir. Demà no hi haurà AMPA, doncs pleguem i no hi ha relleu gerenacional. O surt algú o l'escola es quedarà sense representants de les famílies.

Un grupet de pares i mares que encara no sabien a on havien vingut a parar, mirant-se mutuament i sense pensar gaire van aceptar el nou rol. Durant anys van representar a les famílies hi van tirar de la dragoneta fins allà a on calguès. 

Doncs sembla, que aquest grupet ja ha fet tot el curs de primària amb els seus fills i estem en una situació semblant a la de l'inici. 

Un AMPA no és obligatori a les escoles, però ajuda. Podem pensar quins grans pilars sostenen i que ja els tenim molt arraigats. Que seria de la Socialització de llibres? del nostre orgull de cara al poble, la dragoneta, la pugui-pugui? de tenir extraescolars, tradicions locals, casals, festa de despedida del nanos que emprenen el nou camí a Secundària, benvinguda a les famílies de P3, etc....  Si no hi ha un AMPA tot això no hi seria.

Potser, les percepció per a molts dels AMPA's encara provenen dels conceptes de quan es varen crear, nose.. cap als anys 70-80? Aleshores, el representats dels "pares" feien d'intermediaris per aconseguir drets i representació davant altres òrgans del teixit educatiu i l'evolució posterior, a banda del canvi de nom a "mares i pares" va ser convertint-se en un gestor de serveis (gestionar menjadors, gestionar extraescolars, gestionar colònies i casals, .. ). Per tant les famílies demanem als AMPAS que ens gestionin les nostres necessitats.


Penso que l'AMPA no és ni ha de ser una empresa de serveis (les famílies com a clients i les empreses de serveis com a proveïdors) sino que l'AMPA ha de fer una nova evolució i deixar que les empreses pròpies de serveis facin la seva feina i els AMPA es dediquin a enfortir les relacions entre Barri-Escola-Nanos-Famílies.  Aquesta reflexió és molt important, doncs el desgat dels voluntaris que ara mateix tenen que fer el dos rols (serveis i relacions) és força important.

Aquest curs 2011-2012 s'ajunten tres coses rellevants que marcaran el camí de les famílies de l'escola durant els propers anys. Per una banda el codi civil de Catalunya obliga a les entitats a modificar els estatus abans de finalitzar l'any. Els estatuts expliquen com ha de funcionar i regir-se cada AMPA en particular i sembla que els nostres estatus son tan antics com la taberna. Per una altre banda aquest any toquen "eleccions", això vol dir que s'ha de formalitzar els responsables i implicats amb l'AMPA (president, tresorer, secretari, vocals, etc..) i per últim, el curs vinent, el gruix de l'AMPA anirà a secundària.

Hi ha moltes formes d'interactuar, participar i posicionar-se amb l'AMPA però per sobre de tot s'ha d'entendre que l'AMPA en sí, no existeix. Només és un nom per definir quelcom a què referir-se, però l'AMPA som les famílies de l'Escola i al igual que una classe d'alumnes, els nanos es seuen un al costat de l'altre, l'AMPA és equivalent però amb les famílies assegudes una al costat de l'altre. Hem de triar el nostre delegat de clase per tal de que coordini una mica, però tots... tots.. som "porcs" (*)  en aquesta història.


i tu? què en penses? 




Nota: Les famílies que ja hi son apuntades a la llista de mailing han rebut el missatge  :-)




3 comentaris:

  1. Hola !!
    M’ha agradat molt aquesta petita història ,i és cert que han sigut uns anys molt macos i plens d’emocions, però també penso que ja és l’hora de deixar pas a altres idees , altres projectes, altres maneres de fer.......i com que AMPA som tots.

    ResponElimina
  2. L Ampa som tots els pares i mares de l escola. No es tracta de cap grup exclusiu de pares monopolitzadors que decideixen per decret llei el que es fa i no es fa a l escola.... Es tan senzill com parar-te a pensar quins serveis t agradaria que oferis l ampa de l escola del teu fill i acostar- te al despatx de l ampa per poder discutir com dur-ho a terme.
    Animo a tothom a posar el seu gra de sorra en favor dels nostres fills, que son el futur.

    ResponElimina
  3. @Núria: Aquesta història no és pas meva. I aquesta història encara no ha acabat - ni molt ménys!!! :-)

    @ESTERT: +1 :-)

    ResponElimina